Com crear una botiga online: models de negoci més destacats

Si ja has fet una petita investigació de mercat per conèixer millor l'entorn en què et disposes a vendre online, és moment d'acotar i definir el teu model de negoci. Internet et permet posar en pràctica models de negoci únics i és bo que els coneguis: d'aquesta manera, podràs comprendre millor per quin model de negoci apostes i en què es diferencia dels altres. Com que sabem que crear una botiga online no és una tasca fàcil, avui volem ajudar-te repassant amb tu els models de negoci online més destacats. Ens acompanyes?

El model de negoci B2C (Business To Consumer) agrupa tots aquells negocis online en què una empresa ven directament a clients individuals, no a altres empreses sinó a persones. És amb diferència el model de negoci més habitual, encara que també el més competit i per aquest motiu el que menys potencial de creixement té. Les claus del model de negoci B2C acostumen a ser el preu i el servei –de vegades un, de vegades l'altre, i de vegades tots dos combinats –. En aquest model podem incloure negocis molt diferents, des de webs del sector hoteler i de viatges com qualsevol negoci d'e-tailing o retailing online: botigues online de moda, supermercats online, perfumeries online, botigues online de joguines, etc.

Els negocis que formen part del model B2B (Business To Business) se centren en ser empreses que ofereixen productes o serveis a altres empreses. En tractar-se d'un model de negoci poc explotat, els negocis online B2B són els que més oportunitats de creixement tenen ara mateix. Aquestes empreses utilitzen el canal online per vendre productes o serveis a altres empreses proporcionant algun avantatge competitiu, de manera que si les empreses clients obtenen el que busquen i estan contentes amb el rendiment del que els vens, et pagaran des del primer dia i de manera recurrent. Les empreses online que formen part d'aquest grup fan servir diverses fórmules, com ara el model Freemium, les subscripcions o el lloguer de llicències per un temps determinat. Un exemple de model B2B amb fórmula de subscripció seríem nosaltres mateixos, Oleoshop.

Aquests dos models de negoci estan molt en boga avui en dia: el model C2C (Consumer To Consumer) inclou a usuaris que venen productes o serveis a altres usuaris, i el model C2B (Consumer to Business) aglutina tots els negocis en els quals els usuaris venen productes o serveis a empreses que, al seu torn, els posen a la venda per a altres usuaris. D'aquest grup formen part tots els negocis que tenen a veure amb el crowdsourcing, la compra–venda o el bescanvi.

En el cas del C2C, els usuaris no han de vendre, llogar o bescanviar alguna cosa tangible: també poden vendre, llogar o bescanviar serveis. En aquest tipus de negocis, la plataforma en què es porta a terme la transacció no és activa: el seu paper es limita a disposar un entorn segur i fiable en el qual els usuaris puguin dur a terme les seves relacions comercials de manera satisfactòria, i com a compensació pel seu paper s’emporta una petita comissió sobre el valor de la transacció. Potser els exemples més notoris en aquest sentit siguin negocis com Airbnb, Task Rabbit, Uber, eBay o el desaparegut NeighbourGoods.

En el cas del C2B, no és l'usuari que posa a la venda el seu producte el que el ven directament a un altre usuari, sinó que en aquest cas la plataforma de compravenda té un paper actiu: no es limita a proporcionar un entorn segur per a la transacció, sinó que compra el producte original en venda i després el ven pel seu compte. Aquí qui rep la comissió és l'usuari original, no la plataforma, la qual s'emporta la major part del benefici. I l'usuari final compra a la plataforma, és a dir, a una marca, no a un usuari al què no coneix. Un exemple d'aquest model de negoci seria per exemple Percentil.

Els negocis que responen al model B2B2C (Business To Business to Consumer) venen, com el seu nom indica, tant a empreses i professionals com a clients individuals. És el que es coneix com a mercats diagonals, que destaquen per posar la seva oferta a disposició d'empreses però també de consumidors finals, diferenciant els preus dels productes dirigits a cadascun dels seus públics però en general aprofitant la mateixa plataforma i els mateixos recursos logístics per no multiplicar infraestructura. Un bon exemple d'això seria Pixmania, amb el seu Pixmania Pro per a empreses amb preus de majorista a la mateixa plataforma d'ecommerce que fa servir per a la venda al detall.

Esperem que amb aquest repàs t'hagin quedat clars els models de negoci més destacats que pots desenvolupar en comerç electrònic. Ja tens clar per quin model apostaràs?

Llegeix la sèrie completa aquí:

• Com crear una botiga online: investigació de mercat bàsica
• Com crear una botiga online: 5 errors a evitar

Imatges | Fotolia.