Cove: aigua mineral en envàs de bioplàstic

Pot convertir-se l'envàs en un avantatge diferencial competitiu del nostre producte? Doncs així és. Aquest és exactament el cas de Cove: aigua mineral en envasos de bioplàstic que aporten acció mediambiental al consum d'aigua embotellada.

Avui t'expliquem el curiós cas d'aquesta empresa de nova creació, que neix directament de la crisi del plàstic. Bioplàstics, sí o no? Aquesta és la qüestió.

Una de les claus del màrqueting està en detectar problemes no resolts i aportar al client una resposta comercial. Avui dia, cada vegada són més les persones que redueixen o eviten per complet el consum d'aigua en ampolles de plàstic per l'impacte mediambiental dels envasos en la natura.

Això ha portat a algunes empreses a buscar envasos alternatius, segurs per a les persones i per a l'entorn en el qual tots vivim. Cadenes de supermercats que aposten per reduir l'ús de bosses o, encara millor, per oferir els seus productes en envasos reutilitzables, cosmètica que aposta pel zero waste o eCommerce que són cada vegada més verds d'una o altra manera.

Però un dels productes que suposen un major repte és l'aigua. El plàstic és un tipus d’envàs que compleix amb garanties alimentàries i, com a alternativa al vidre, és moltíssim més barat. El problema ve quan, bé per una qüestió de responsabilitat social corporativa, bé per la pressió del consumidor, es necessita un altre tipus d'envàs que sigui segur i sostenible. Realment hi ha alguna cosa així?

Per moltes voltes que se li ha donat al tema, encara no hi havia al mercat una ampolla de plàstic 100% biodegradable, considerada FDA (aprovada per a ús alimentari) i que fos capaç de dur a terme un reciclatge passiu sense la intervenció de l'usuari.

Precisament aquesta és l'aposta de l'empresa californiana Cove, que s'anuncia com la primera ampolla de bioplàstic completament biodegradable.

Decideixen passar a l'acció en ser conscients que una ampolla PET de plàstic estàndard triga fins a 1.000 anys a degradar-se i de dades com que, només en el seu entorn més proper (Los Angeles), s'aboquen cada dia 10 tones de plàstics a l'ecosistema marí.

La idea és fer servir materials revolucionaris que converteixin l'envàs en una cosa tan innòcua com la pela d'una fruita. Un envàs natural que es basa en la utilització d'un biopolímer anomenat PHA (polihidroxialcanat) per a la fabricació del cilindre i el tap.

Aquest bioplàstic no està basat en petroli com la majoria dels materials utilitzats per part de la indústria, amb el que resulta biodegradable. I no només no aboca cap tòxic al medi ambient: també és compostable, amb la qual cosa tècnicament pot convertir-se en adob orgànic o compost mitjançant el procés corresponent.

De totes maneres, l'ampolla és només una part de l'envàs. Tingues en compte que hi ha altres components que també són perjudicials per a la natura. En el cas de Cove han apostat per utilitzar paper i tintes no eco-tòxiques per produir les etiquetes i adhesius.

Ja hi ha al mercat alternatives biodegradables com les basades en blat de moro, però l'avantatge de Cove sobre elles està en el fet que el procés de degradació té lloc de manera natural sense la intervenció de l'ésser humà, fins i tot encara que l'ampolla acabi abandonada a terra o en el fons marí.

El resultat és un envàs que pot desaparèixer de la natura en 5 anys, la qual cosa suposa un 20.000% menys de temps. No està malament, no?

Fixa't que en tot l'article hem parlat sense parar del packaging, però no del producte en si mateix. Què passa amb l'aigua de Cove? És competitiu un producte que assoleix en el mercat el preu de 2$ per ampolla?

No aspiren a ser una marca global: es basen en la seva àrea més propera, tant per a la producció com per a la distribució ... i tot i així s'han convertit en un fenomen internacional. Les seves aparicions en diferents mitjans han convertit a una marca com aquesta en un referent per als consumidors de tot el món i això que encara no és al mercat i no hi serà fins a finals de 2019.

Per descomptat, aquest és un cas en el què el packaging té un gran pes estratègic en el producte. No obstant això, també cal tenir en compte alguns aspectes addicionals.

El que cal tenir en compte és que no és or tot allò que lluu.Perquè si tot fos tan senzill com desenvolupar bioplàstics i utilitzar-los, què ens hauria impedit posar-los al mercat molt abans?

Els bioplàstics no deixen de ser plàstics i també tenen els seus riscos. No són tan biodegradables com els materials orgànics, que s'integren sense problema en el cicle de la vida.

Alhora, la seva fabricació no és innòcua: produir un bioplàstic implica contaminació i fàbriques, de manera que tot i que el seu impacte mediambiental és menor en no estar basats en el petroli, la seva petjada de carboni no desapareix totalment.

I per acabar, tampoc és del tot cert que es biodegraden al 100%: el que passa és que es van descomponent en partícules cada vegada més petites, de manera que, utilitzant-los, estarem substituint els microplàstics que ja ho contaminen tot per micro-bioplàstics que no sabem com de contaminants (o no) seran en el futur. 

Bioplàstics, sí o no? Ho deixem a les teves mans.

Imatges | Cove, Unsplash.