Màrqueting per a la Generació Z: claus del perfil del futur (1)

Potser penses que no és just, que ara que començaves a entendre com seduir els Millennials no hauria d'entrar en joc una altra generació, però les coses són com són. La Gen Z no és que estigui picant a la porta: és que l'està tirant a terra d'una puntada de peu.

El que volem amb aquest post és mostrar-te una mica més qui són, els seus valors, motivacions, objectius, drivers de compra i la seva relació amb el comerç en general. D'aquesta manera, seràs a punt per implementar una estratègia que t'ajudi a posicionar-te com a referent en relació a allò que ha de venir.

Com ja saps, les generacions sempre es defineixen per una forquilla de dates que en marquen l'inici i el final. Per a la Gen Z s’acostuma a situar la forquilla entre els nascuts el 1996 i l'any 2009.

En l'actualitat, i segons un informe de Nacions Unides divulgat per Bloomberg, suposen un 32% de la població mundial, cosa que els converteix en la generació amb més integrants, per davant dels Millennials.

Parlem, per tant, d'un espectre de la població molt ampli que té algunes característiques comunes molt rellevants.

En primer lloc, perquè són la primera generació purament nadiva digital. Els seus antecessors en marquen l'inici en els anys 80 del segle passat, de manera que alguns van anar introduint-se en la realitat digital progressivament i d’altres hi van arribar en un moment en què encara no estava del tot madura.

Això és important perquè vol dir que, per a ells, la seva relació amb la tecnologia és una cosa natural. Tant que està integrada en el seu dia a dia de manera transversal: en el lleure, les relacions personals, la feina, el consum...

Això els està ajudant a relativitzar millor la influència d’allò digital: no se senten tan fascinats pel canal com pel contingut. Fan un ús intensiu d'Internet a través dels seus dispositius (s'estima que fins a 10 hores diàries), però entenen de manera global la seva vida amb unes fronteres molt difuses entre el digital i el real.

Les diferències entre Generació Z i Millennial són bastant més significatives del que podria suposar-se. En gran mesura, perquè moltes de les actituds i valors que defineixen els Centennials (com també se'ls coneix) estan implantats en el seu ADN precisament des de l'experiència i els rols adoptats per la generació anterior.

A grans trets, podem dir que som davant persones que tendeixen a la militància davant les causes que consideren justes, i que entenen la vida i el consum des d'una perspectiva més ètica, però també més saludable per a si mateixos i per al seu entorn.

Els referents i la manera d'interactuar amb el seu entorn han canviat. D'alguna manera podem dir que trien molt bé les seves lleialtats i a qui prenen en consideració, de manera que els influencers i les xarxes socials són cada vegada més importants tant per fixar un lifestyle que encara no està definit com per estar informats. Desconfien del model de comunicació massiu i busquen les seves pròpies fonts per estar al dia.

En posts successius desgranarem la resta dels valors fonamentals de la Generació Z, però en el d'avui ens centrarem en aquesta posició ètica i compromesa davant de qualsevol situació (inclòs el comerç, evidentment).

És important destacar que quan parlem de militància no ens referim necessàriament a política: tendeixen a fer bandera de moltes causes i són conseqüents amb les seves idees. Els Millennials, per comparació directa, són menys proclius a l'activisme o, almenys, no ho deixen tan clar.

Això dut al plànol del comerç vol dir que busquen una marca i uns productes que estiguin alineats amb la seva manera de pensar. L'autèntic valor diferencial competitiu és aquest, fins i tot estan disposats a pagar més a canvi de reforçar la seva posició ètica.

Si, per exemple, la causa és la sostenibilitat del planeta, el sentiment que els desperta una marca com Cove, que fa servir bioplàstics per eliminar abocaments al mar, és altament positiu. El fet de consumir aquesta marca d'aigua és una projecció dels seus valors i no dubten a fer d’ambaixadors de marca en iniciatives així.

A l'altra banda de la balança hi ha les empreses que se surten dels estàndards que ells consideren òptims. No dubten a posar-s’hi frontalment en contra i, fins i tot, a cridar al boicot.

Per posar un altre exemple, podem parlar de l'oli de palma, present en multitud d'aliments i que, a més de controvertit per les seves propietats per al consum, té un impacte mediambiental a causa d’explotacions no sostenibles.

O, recentment, el rebombori que hi ha pel que fa a les targetes de crèdit d'Apple, sobre les quals hi ha una certa aura de sexisme en l'assignació del límit de crèdit depenent del gènere del titular.

Aquestes marques i productes s'han trobat amb autèntiques campanyes organitzades i sostingudes per usuaris que les rebutgen i els generen crisis de reputació.

Aquest és un tema tan interessant i rellevant que no podem deixar-lo aquí. En propers lliuraments parlarem de la seva posició davant el medi ambient, els seus referents i quina és la manera òptima d'influir sobre ells.

Imatges | Unsplash.