Google Bard: l'alternativa a Chat GPT

Sembla que alguna alarma s'ha encès a les oficines de Mountain View. La popularitat que està aconseguint Open IA amb el seu xat conversacional operat per Intel·ligència Artificial, així como els usos que comencen a anunciar-se, han fet que Google hagi hagut d’accelerar els seus plans a risc de quedar-se enrere en el seu punt més fort: la innovació.

 Encara hi ha força incertesa, t'expliquem tot el que se sap sobre el Google Bard gate a continuació.

Sent una mica reduccionistes, podríem resumir-ho com la competència de Chat GPT per part del cercador dominant del mercat, Google: un Google killer en tota regla.

 Però no ens agrada aturar-nos a les grans frases efectistes, així que anem una mica més a la part tècnica.

 Direm que es tracta d'un xat conversacional automatitzat, amb una interfície basada en models naturals de llenguatge, que permet a l'usuari interactuar amb el software plantejant preguntes complexes i obtenint respostes concretes.

Sí, no deixa de ser, en essència, un chatbot. El que passa és que s'ha entrenat en base al machine learning i se li ha donat –això és important– accés a Internet per generar les respostes amb una font actualitzada i gairebé il·limitada de coneixement.

 Per a Google, avui dia almenys, serà una nova característica de cerca.

Una de les coses que més ens ha sorprès d'aquest anunci –a més del sobtat– és que s'hagi fet servir una nova nomenclatura, quan és sabut des de fa anys que existeix un programa previ en desenvolupament.

 El nom d'aquesta eina prèvia és LaMDA, que són les sigles de Language Model for Dialogue Applications (model de llenguatge per a aplicacions de diàleg).

 Entenem que l'alternativa de Google a Chat GPT ha estat Bard perquè no confien del tot en la maduresa de LaMDA, i perquè, en certa manera,no volen embrutar la percepció d'aquest darrer model de llenguatge, en què han invertit tants anys i recursos.

 Com titula aquest epígraf, LaMDA és la base de Bard, però també una font de polèmica dins de Google, que va saltar a l'opinió pública fa força temps.

 El motiu va ser que un dels enginyers encarregats de la seu desenvolupament i ensinistrament va tenir una conversa tan profunda i filosòfica que va arribar a la conclusió que aquesta IA podria haver desenvolupat una certa autoconsciència.

 Blake Lemoine, que així es deia el treballador de Google, no només va ser desautoritzat: també va ser suspès de sou i feina.

 Aquest no és l'objectiu de l'article, de manera que no entrarem més en l’aspecte ètic, però si vols saber-ne més, pots llegir la transcripció d'aquesta conversa aquí.

Però tornem al present i vegem què és el que ha anunciat Google amb Bard i en què es diferencia de Chat GPT, i també quin és el seu veritable avantatge diferencial competitiu.

El més important és que, al contrari que el rival, Google promet integrar aquest chat amb el cercador sense tenir una interfície externa i, el que és més interessant, proveir-lo de connexió a Internet, de manera que les seves respostes guanyaran en immediatesa i actualitat, com ja hem assenyalat abans.

Evidentment aquest és un moviment defensiu, ja que, a través d’una inversió multimilionària, un dels socis de Open IA (els creadors de Chat GPT) ha passat a ser Microsoft, i ja s’ha anunciat que la companyia està preparant la integració de Chat GPT 4 amb Bing.

Això podria representar un cop duríssim per a Google i fer que perdés la seva posició dominant, posant en perill una de les fonts d'ingressos més importants de la companyia: Google Ads i els seus anuncis.

Tampoc han estat gaire precisos amb les dates, el comunicat només parla de “les properes setmanes”.

 El que sí que han deixat clar és que no tindrà un domini ni una interfície pròpia: simplement s'afegirà a la del cercador, de manera que concentrarà l'experiència (i el tràfic).

Som davant d'un nou gir, i tot indica que aquest serà veritablement transformador.

 Encara que portem anys veient com els algoritmes dels cercadors fan servir un llenguatge natural, l'ús dels xats conversacionals “matarà” la SERP i, d'alguna manera, també les keywords.

 Això serà especialment dur per a les cerques informacionals, ja que, amb aquest model, només hi ha una resposta per pregunta. No té sentit continuar pensant en rànquings i posicions.

 Els primers exemples que han mostrat semblen prometedors, però també s'han exposat algunes característiques que no han agradat del tot. Se li retreu especialment que les respostes no citin les fonts, de manera que, bàsicament, s'estaria nodrint de bilions de pàgines web i continguts, sense aportar-ne els crèdits.

El que també tenim clar és que només és qüestió de temps el que els SEOs trobin una manera d’optimitzar el contingut per tal de fer-lo elegible davant de determinades intencions de cerca i, per descomptat, la integració amb cercadors va de la mà de la monetització via publicitat.

Imatges | Portada generada amb MidJourney, Unsplash i article enllaçat de Google.