Incidència de la guerra d'Ucraïna a la logística per a eCommerce

En els darrers dies és un tema recurrent en totes les converses informals o professionals: la guerra a Ucraïna ha fet que s'agreugés dramàticament el problema energètic, fins al punt que moltes empreses de transport són a prop del tancament.

 Si a una cadena de subministraments que ja va quedar tocada pels efectes del COVID-19 se li encareix exponencialment el preu del combustible, el resultat pot ser un caos logístic les conseqüències del qual encara no s’han acabat de predir.

Poques vegades hem vist un context que afecti, de manera tan global, tots els mercats simultàniament. El problema és que Europa té una dependència enorme del petroli rus, i això condiciona enormement el marc competitiu en interrompre's el flux. Com a resultat, veiem el barril de Brent (valor de referència) cotitzant a 133$, incrementant-se el preu un 82,88% en els darrers 12 mesos.

 En el cas concret d'Espanya, per posar un exemple proper, només en un any hem passat de pagar 1,31 i 1,18 per gasolina i dièsel respectivament a fregar els dos euros el litre de gasolina. I el pitjor és que sabem que la sensació de no haver arribat a tocar sostre encara és més aviat una certesa.

Però no només ha pujat la gasolina i el gasoil: altres combustibles també presents a la cadena de distribució han vist alterats els seus preus a l'alça, assolint màxims històrics. Des del querosè dels avions a d’altres alternatives, com el GLP (gas liquat de petroli), ja present en moltes flotes d'empreses de transport. Del preu de l'electricitat ni en parlem, perquè la seva escalada és igual de vertiginosa.

Per a una empresa de transport o un transportista autònom, la inversió en combustible acostuma a ser el segon cost més elevat al qual ha de fer front cada mes. S'estima que supera el 10% de les despeses operatives.

 És cert que, en major o menor mesura, això es repercuteix a les empreses i consumidors finals; però amb les pujades produint-se diàriament, sempre existirà un cert desquadrament temporal que juga en contra, fins i tot encara que traslladin el 100% d'aquest increment.

Realment això pot dur al tancament les empreses de transport?

Doncs la veritat és que sí. No és per ser apocalíptics, però basant-nos en les dades que hem comentat, veiem un problema realment seriós de viabilitat, que s'anirà agreujant en funció del que duri el conflicte i la seva escalada.

Els que patiran més són, en aquest cas també, els més petits. Empreses locals i autònoms que paguen el combustible al mateix preu que els particulars. Ells no tenen la possibilitat de negociar per volum com sí que fan els grans actors del sector. Precisament per això, sempre seran menys competitius en preu i la seva capacitat de resistir serà inferior.

Per la seva banda, les grans companyies de transports fan front al mateix problema del cost de gasoil i gasolina, però amb unes estructures gegantines que cal sostenir, amb milers de treballadors i magatzems arreu del món.

 És cert que la demanda encara no s’atura. El comerç electrònic ens ha fet, en certa manera, dependents del transport, tant a nivell B2B com B2C. Tot i això, el més lògic és que la inflació galopant vagi retraient el consum progressivament, de manera que aquestes empreses també es veuran afectades per la crisi econòmica i amb factures importants pendents de cobrament.

 Per si no n'hi hagués prou, moltes d'aquestes grans empreses operen a Rússia… o, millor dit, operaven. Les restriccions que el context bèl·lic imposa han fet que companyies com DHL o FedEx suspenguin parcialment l'enviament de paquets a aquest país, seguint l'estela de Maersk i MSC, que ja només envien contenidors a territori rus en el cas de dur-hi a dins medicaments o productes alimentaris.

Tampoc no ha ajudat precisament la nova normativa per al comerç electrònic impulsada pel govern de Putin. Entre altres coses, va anunciar l'exigència del pagament d'aranzels en qualsevol compra online que superi els 150 euros i l'obligatorietat de fer les trameses al domicili on estigui empadronat el destinatari.

 No podem obviar que és una de les economies més fortes del món, de manera que la seva quota de mercat és representativa per a aquestes companyies de transport.

Som conscients d'haver traçat un escenari gairebé apocalíptic. Però el cert és que tot es pot superar canviant d'estratègia.

 Tot i que encara no hi ha un full de ruta clar i tancat en aquest sentit –és a dir, els diferents governs d'Occident encara no han arribat a asseure’s i establir unes directrius d'actuació unànimes i tancades–, el cert és que diversos experts s’estan pronunciant aquests dies a Internet amb possibles solucions que no estan gens mal plantejades. Vegem-ne algunes:

#1 – Accelerar la transició energètica

Donada la dependència europea pel que fa al gas i petroli russos, una de les solucions que es plantegen per salvar els mobles és reduir dràsticament aquesta dependència accelerant la transició verda.

 Els defensors d'aquesta idea argumenten que Rússia és bàsicament una benzinera gegant, en el sentit que l'economia russa està molt poc diversificada i també depèn enormement de la venda de gas i petroli. Mentre continuem depenent del gas i el petroli russos, Rússia ens podrà estrènyer les femelles.

 Però si el combustible i l'electricitat que emprem a Europa és majoritàriament de procedència renovable (sol, vent, aigua) i nuclear (ressuscitant les centrals que recentment Europa ha tancat), aconseguim matar dos pardals amb una pedra: d'una banda, enfonsem del tot l'economia russa; d’altra banda, ens alliberem completament del seu jou.

No obstant això, aquesta idea també té els seus detractors. Són els que veuen la Xina fregant-se les mans amb el negoci que faran, alhora que criden l'atenció sobre l'afinitat russo-xinesa i sobre el fet que la Xina no està adoptant una posició definitiva en aquest conflicte, clarament amb la idea de no tancar-se portes.

 Cal no oblidar que la Xina es va plantar a l'Afganistan a les 24h del recent cop d'estat talibà per estrènyer la mà als nous dirigents; i, de passada, assegurar-se l'accés a l'explotació dels metalls rars que allotgen les reserves naturals del país, com el liti, un element que es fa servir intensament en la producció de components tecnològics (mòbils, ordinadors, servidors… el hardware del qual, per cert, també es produeix majoritàriament a la Xina) i també en la producció de bateries elèctriques per a vehicles.

 És a dir, passaríem de dependre de Rússia a dependre de Xina, la qual cosa planteja la qüestió de si no fugiríem del foc per ficar-nos a les brases.

#2 – Canviar les regles del mercat majorista d'energia

En l'actualitat, el preu de les diferents energies que es venen al mercat majorista europeu està regulat de manera que s'assigna a totes les energies el preu més alt, en aquest cas el preu del gas. És a dir, comprem electricitat a preu de gas rus, només perquè el gas rus té el preu més alt.

 Tot i que hi ha gent que fa anys que qüestiona aquesta política, el cert és que, a preus normals, no suposa major problema. El problema ve quan una de les energies presenta un preu irreal (com el gas rus) degut a un cas de força major com és l'actual guerra: la resta d'energies es fan d’or literalment, sobretot les procedents de renovables, que són baratíssimes de produir.

En aquest cas, no només comprem gas rus a preu de gas rus, sinó també l'electricitat. La pressió financera que això genera a les empreses i les famílies, unit als preus desorbitats del combustible, poden provocar una crisi en cadena que dugui les nostres societats a viure en una situació de pobresa energètica –i en conseqüència, de pobresa general, perquè si l'energia s'emporta tots els diners el consum es retreu– pel simple fet de no poder fer front a aquesta inflació.

 En aquests moments, els socis europeus es reuneixen per tal de modificar aquesta política imposant un topall màxim perquè el preu de la resta de fonts d'energia més enllà del gas rus continuïn sent assequibles per a la població.

#3 – Consumir (molt) menys gas i petroli

Això, més que una solució, és una compensació i una manera d'exercir més pressió en el mercat rus. Si tots els europeus consumim menys calefacció, menys aigua calenta i menys gasolina, Rússia obté menys ingressos per la venda d'aquestes matèries primeres, i aquests diners es queden a Europa.

Alhora, si el consum familiar o individual es modera significativament, els preus de mercat del petroli i el gas baixen, i això d'alguna manera protegeix el necessari consum empresarial de combustible i gas, garantint que les nostres empreses –entre elles les de transport – puguin continuar funcionant.

Imatges | Unsplash i fonts enllaçades.