La insatisfacció de l'emprenedor: què és i com superar-la

D'alguna manera, sembla un cert tabú parlar d'insatisfacció o fins i tot de frustració a l'hora de treballar per un mateix. Ens venen un món ideal en el qual els emprenedors condueixen esportius italians i treballen des de platges remotes mentre prenen un còctel de colors.

Qualsevol amb un mínim d'experiència sap que això no és així. Emprendre és una tasca molt enriquidora però, alhora, pot resultar dura.

No només no passa res per reconèixer-ho: la realitat és que resulta lògic i saludable assumir que existeix aquesta part amb la qual pots no estar del tot satisfet. Només així podràs millorar la teva vida i el teu negoci.

Podríem definir-la com tots els aspectes de l'emprenedoria que ens generen situacions o sensacions de fricció i tensió laboral i personal. Idees recurrents que ens condicionen negativament.

Sovint, són circumstàncies que tenen a veure amb les expectatives que hem dipositat en el futur. Tenim clar a on volem arribar, però no veiem els resultats desitjats i ens sembla estar lluny de les raons que ens van portar a emprendre.

Encara que el primer punt pot resultar en certa manera subjectiu, n’hi ha altres que són molt pràctics i també acostumen a ser motiu de frustració.

Ens referim, per exemple, als problemes que genera bregar amb la burocràcia, gestionar la relació amb les administracions, problemes per cobrar factures... Tota aquesta part del negoci que és bàsica però que ve afegida i que no ens motiva gens.

El primer de tot és tenir en compte que tots passem per això. D'una manera o altra, en major o menor mesura. L'emprenedor del Lamborghini i el margarida no existeix més que en comptadíssims casos o, directament, només en la ficció que és Instagram.

No et sentis malament per no estar del tot satisfet, i converteix això en un motor de canvi per donar-li la volta a la situació en la mesura del possible. Vegem quins poden ser els principals motius d'insatisfacció per a la majoria de nosaltres.

És una cosa realment comú el fet de voler estar a sobre de cadascun dels processos de l'empresa. Això, al començament o en negocis relativament petits, es pot fer, però a mesura que creixes també ho fan les obligacions i la quantitat de tasques es multiplica.

No és un exercici fàcil, però val la pena prendre certes mesures. La primera és un treball intern, un canvi de filosofia assumint que és impossible arribar a tot per un mateix.

En un altre ordre de coses, sempre ajuda delegar, ja sigui a un company o un proveïdor. Però si algú s'ocupa dels detalls d'una tasca, la teva tasca passa a ser de control general i no tan al detall (sempre pots fer servir eines de productivitat i gestió de projectes per no deixar-ho del tot). Això et donarà bastant aire.

Emprendre és absorbent, però oblida't d'aquest mantra que repeteixen per aquí: no és una tasca 24/7. De fet, quan algú cau en aquesta concepció de l'emprenedoria és molt fàcil que acabi "cremant-se" i sentint que no té vida. Pensa que muntar un negoci és una manera de guanyar-se la vida, no de perdre-la.

De nou, et plantegem un canvi en la manera de veure les coses. Recupera el teu temps personal, concilia la feina amb la família, fes exercici, tingues cura del teu benestar personal, busca un hobby, escapa't un parell de dies... Qualsevol cosa que t'ajudi a desconnectar és més que benvinguda. Veuràs com a les poques setmanes de fer-ho ets més productiu, estàs de millor humor i molt més satisfet amb el que fas.

Impostos, factures, la comanda que ha d'arribar abans de dijous sí o sí, a veure si funcionen els canvis de la nova web... Sempre hi ha coses que et fan perdre la son i, de mica en mica, fan que el caràcter se’t faci agre i et tanquis en tu mateix.

Recorda que et vas llançar a la piscina perquè tenies motivacions que feien que et compensés tota la resta. Atura’t, respira profundament i repassa tot el que ja has aconseguit. Segur que la balança surt a favor de l'emprenedoria.

Entén que hi ha cicles i que, de la mateixa manera que t'emportes enormes alegries quan aconsegueixes alguna cosa positiva però la sensació passa, el mateix succeeix amb els problemes. És a dir, d'alguna manera, un pèndol que oscil·la constantment.

De tota manera, no diem que confiïs en què les coses que estan malament s'arreglin per si soles, sinó que relativitzis el que és realment greu i prenguis mesures en aquests casos sense sobredimensionar els problemes petits. Cal triar les batalles i gestionar millor on posem la nostra atenció i esforç.

Abans de tancar aquest post volem insistir un cop més en una cosa: és absolutament normal haver de gestionar coses que no ens tenen del tot satisfets. No deixis que això et condicioni massa, perquè el major triomfador que puguis imaginar també passa per això.

Imatges | Unsplash.