Twitter ara és X: què canviarà per a l'eCommerce?

Aquest post es basa en algunes coses que es van filtrant i al coneixement que tenim de les activitats del seu CEO, Elon Musk, àmpliament conegut a l'entorn digital i empresarial.

La xarxa de l'ocell blau sempre ha tingut pes a l'opinió pública, fins i tot ha estat molt efectiu per definir tendències en temps real. Ser trending topic era una cosa a què molts aspiraven (i d’altres patien).

 500 milions d'usuaris mensuals: un nombre petit comparat amb Facebook o Instagram, però capaços de fer molt de soroll.

 No obstant, la veritat és que aquest potencial mai no s'ha vist reflectit del tot en la relació amb el comerç electrònic. Pot ser degut a l’“agressivitat” de la interacció de molts dels seus usuaris, però per als negocis, Twitter s'ha convertit en un canal d'atenció al client incòmode més que en un de promocional.

 Moltes persones han interioritzat que aquesta xarxa és la ideal per anar a protestar davant d'un problema amb un enviament, el preu o una mala atenció. Els clients insatisfets han fet que, fins i tot, hi hagi empreses que s’hagin estimat més no obrir els seus perfils a Twitter (nota: mala idea, això de mirar cap a una altra banda).

Mentrestant, les campanyes a Twitter no acaben de funcionar. Sí, tenen cert abast i interacció, però poques vegades es tradueixen en conversió. Serà perquè els usuaris són menys proclius a la compra que a les xarxes més aspiracionals, perquè hi ha molts perfils automàtics o bots, perquè és comparativament més car o, això és important, perquè els usuaris són sobreimpactat amb publicitat fins al punt de desenvolupar una certa ceguesa publicitària.

La visió que va donar Elon Musk davant els mitjans després de la compra de Twitter va ser més romàntica. Parlava de retornar a la xarxa el seu esperit original, de fer que tornés a ser un reducte de llibertat d'expressió. Es presentava a si mateix com una mena de messies filantrop del social media.

 El temps ha demostrat que els seus objectius principals eren menys desinteressats.Volia que Twitter fos rendible a qualsevol preu. Va acomiadar un enorme percentatge de la plantilla i va exigir per contracte la dedicació als empleats que s’hi van quedar.

 De cara a l'usuari, per tal de monetitzar la xarxa va apostar per un model diferent. Si el Twitter d'abans de Musk concedia la verificació del perfil a usuaris públics i rellevants, el de després d'Elon va convertir la verificació en un negoci.

 Així va néixer Twitter Blue, un programa de pagament que, a canvi de 8 dòlars mensuals, donava a l'usuari algunes característiques interessants com ara la verificació pròpia, una reducció de la publicitat, possibilitat d'editar tuits i fer-los més llargs. En definitiva: Twitter va passar a ser freemium.

El següent pas és encara més controvertit. Des de fa uns dies, l'ocell blau ha desaparegut i ha deixat pas a una imatge molt més sòbria i a un nom curt i directe: Twitter es converteix en X.

Quan tens una marca tan establerta i amb tant de suport com Twitter, fer-ne un rebranding complet canviant nom i imatge és una mesura arriscada. És cert que Facebook fa poc va passar a ser Meta, però no va ser un caprici: la seva marca estava assetjada per escàndols de privacitat de dades, multes i les famoses fake news.

Perquè a Elon Musk el que li interessa de Twitter són els seus usuaris, no tant la plataforma en si. Dins de la seva visió sempre ha estat crear una eina online què englobi múltiples serveis: xat, passarel·la de pagaments (no oblidem que aquest senyor va ser qui va llançar PayPal), contractació de serveis…

 El mirall on es vol mirar és la plataforma xinesa WeChat, que va començar sent un xat a l'estil de Whatsapp però que ha anat mutant en un gegant que integra:

•  Un sistema de pagaments potentíssim i versàtil anomenat WeChat Pay. Permet utilitzar un moneder virtual, pagaments ràpids utilitzant un codi QR, pagaments dins d'apps de tercers, a botigues online, enviaments de diners…

• Una xarxa social, WeChat Moments, on els usuaris poden compartir actualitzacions d'estat i fitxers multimèdia (el més semblant a Twitter).

• Mini aplicacions que s'executen, amb limitacions, dins del propi WeChat i que, dada important, generen una quantitat enorme d'ingressos mensuals en publicitat.

• Un xat professional amb el nom Enterprise WeChat per plantar cara a eines de productivitat professionals com Slack, Asana o fins i tot Teams.

Tota aquesta quantitat de serveis suposa una manera d'augmentar la recurrència i els casos d'ús i, en conseqüència, fer que la plataforma sigui molt més atractiva per al comerç electrònic i els anunciants online.

Imatges | Unsplash.