El retorn del concepte telebotiga: la nova venda en streaming (1)

Si penses en el concepte de telebotiga, segurament et vindran al cap nits d'insomni mirant l'únic que hi havia a la televisió a aquelles hores. Productes "molt pràctics" per a situacions d'allò més diverses i amb uns descomptes increïbles per als primers en trucar.

A primera vista, sembla que es tracta d'una forma molt simple de comunicació i costa de veure com encaixa amb una estratègia digital sofisticada... però tot és qüestió de rumiar-ho i de quedar-se amb les aportacions més interessants per tal de dur-ho a un entorn de venda online.

Bàsicament, consisteix a crear una cosa semblant a un reportatge amb l'objectiu de destacar les virtuts diferencials competitives d'un producte. Per aquest motiu també reben el nom de infocomercials. A més, a la finalització de l'emissió de cada spot de telebotiga s'hi afegeix una oferta i un mètode per a comprar que habitualment és el telèfon. 

La definició que en fèiem a la introducció del post és potser massa genèrica, gairebé fins i tot còmica. Però la veritat és que la irrupció d'aquest format va canviar en gran mesura la manera de fer publicitat i de vendre. Encara que no ho sembli, va aprofitar moltes de les virtuts que després van dur al comerç electrònic a convertir-se en el que és avui. De fet, la venda en streaming beu directament de la telebotiga en molts aspectes.

Et sembla una afirmació molt rotunda? Doncs segueix llegint i veuràs que no ho és tant.

La millor manera d'apreciar l'evolució de l'infocomercial cap a venda a través del vídeo en directe és veient les similituds i diferències entre les dues estratègies. Per a fer-ho, prendrem com a referència la televisió.

El mercat publicitari massiu, al cap i a la fi, consisteix més en generar el que s'ha donat a anomenar-se brand awareness o notorietat que en generar conversions de manera directa que, a més, no es podien mesurar de manera efectiva.

La telebotiga afegia la possibilitat de realitzar la comanda de manera immediata, cosa que feia que el concepte de la venda per impuls arribés a un suport que no estava pensat per a ella (de fet, no deixa de ser una estratègia multicanal malgrat com d’actual ens pugui semblar aquest terme).

Per la seva banda, la venda en streaming fa exactament el mateix: planteja un escenari en el qual podem comprar el que veiem de manera immediata i, per descomptat, es pot traçar cada compra per avaluar l'èxit o el fracàs de cada acció.

Un altre dels aspectes bàsics de la telebotiga és la seva capacitat per a plantejar una necessitat de l'usuari i immediatament proposar-li una solució. 

No venen unes sabatilles d'estar per casa amb llanterna a la punta: el que et plantegen és una solució per a totes aquelles persones que s'aixequen de nit i no volen ensopegar amb els mobles ni despertar al veïnat.

Pot semblar una mica exagerat –i ho és–, però alhora destaca els valors del producte de manera molt efectiva. Al cap i a la fi, l'exageració és un recurs bàsic en publicitat.

En aquest aspecte, pot ser que la venda mitjançant video streaming sigui una mica diferent. Tot i això, a més de recórrer a unboxings que mostrin el producte en tot el seu esplendor, també fan una mena de petits tutorials que ensenyen l'ús del producte en un context real.

Com et quedes? Doncs evidentment els prescriptors no són una cosa que s'hagi inventat ara. Sempre hi ha hagut influencers i la telebotiga els ha fet servir de manera exemplar.

El campió dels pesos pesats George Foreman et venia una graella, Chuck Norris una màquina per a fer exercici a casa i convertir-te en un tio dur i Mariah Carey, a més de martiritzar-nos cada Nadal amb la seva popular nadala, venia bijuteria de qualitat utilitzant aquest canal.

Tots els exemples que he posat són de mercat global, però també hi havia celebritats locals com Norma Duval i el seu aparell de gimnàstica passiva. O el famós Lorenzo Lamas, “el rey de las camas”, que venia matalassos a la televisió.

Qualsevol estratègia digital és susceptible de comptar amb ells, i la venda en streaming no és per a menys. Com veurem més endavant, s'estan convertint en el principal reclam i una tendència per al 2021.

Aquest és un dels drivers de compra que els infocomerciales millor han explotat sempre. Al final de cada vídeo, ens mostren el preu complet que, en general, és elevadíssim i fora de mercat a canvi d’una cosa que tampoc ens fa tanta falta.

Però després, amb molta abundància de recursos gràfics, aquest sobrepreu es ratlla amb una creu vermella o alguna cosa semblant, i es converteix en la meitat i a més et fan un regal addicional "valorat en centenars de dòlars" o un 2x1.

Quina és la condició? Que siguis dels primers a trucar per comprar per telèfon de manera immediata. Si en diem scarcity en lloc de "escassetat", qualsevol gurú del comerç electrònic et dirà que està a l'ordre dia en ple 2021 en estratègia digital.

D'alguna manera, la telebotiga fusiona la televisió amb la venda telefònica què, al seu torn, és l'evolució tecnològica de la venda per correu, que ja estava plenament instaurada en alguns països (especialment als EUA).

En aquest sentit, no és que fos una revolució perquè, com diem, la gent ja comprava des de casa. El que passa és que va ser capaç de servir d'aparador per al telèfon i permetre la venda amb targeta de crèdit d'una manera més segura i eficaç.

Dir que la venda utilitzant l’streaming és un model a distància és una obvietat tal que no cal desenvolupar-ho més, oi?