Voice Search: què és la cerca per veu

Al nostre voltant, l'Internet of Things no para d'estendre els seus tentacles. Cada vegada més, viurem envoltats d'aparells intel·ligents i connectats que faran coses per nosaltres amb una simple ordre de veu. 

Això, que s'ha anomenat Voice Search o cerca per veu, és una altra de les revolucions clau que tenen lloc en l'entorn online i que passen progressivament (tot i que molt de pressa), fins a introduir-se en els nostres hàbits quotidians gairebé sense que ens n'adonem. 

Avui t’explicarem una mica millor i a nivell general en què consisteix aquest avenç tecnològic que sens dubte marcarà un abans i un després en els propers anys de manera transversal.

Sent una mica reduccionistes, podríem definir-lo com la possibilitat d'utilitzar un dispositiu capaç de registrar la veu humana (la teva), interpretar ordres de cerca a través de software (entendre què li demanes) i retornar resultats presents en un motor de cerca (donar-te solucions pràctiques). 

Està clar que el creixement d'aquesta tecnologia va de la mà del creixement registrat per l'ús de dispositius mòbils. No fa massa, els equips d'escriptori o els portàtils dominaven les connexions a Internet; però ni ells ni els motors de cerca estaven preparats per fer servir una interfície basada en la veu. 

Els mòbils van anar penetrant en el mercat, portant-nos a un món Mobile First. I els que són darrere dels grans cercadors es van adonar que el Voice Search podia aplicar-se a ells utilitzant una característica nativa (i comú a tots els telèfons) com és el micròfon, i que això els obria un gran nombre d'oportunitats. 

Google va anunciar aquesta característica al juny de 2011, integrant-la tant en la versió d'escriptori com en el seu sistema operatiu Android. Poc més d'un any després, l'aplicació de cerca per a iOS feia que la cerca per veu arribés també als telèfons d'Apple.

Pràcticament en paral·lel als esforços de Google per adaptar el seu cercador a la cerca per veu, Apple els guanyava la partida en assistents virtuals. 

Siri va ser una autèntica revolució. Era com tenir un "majordom" virtual que et permetia interactuar amb el telèfon executant consultes i accions senzilles, però una cosa mai vista. 

Podíem preguntar pel temps, demanar-li que fes una trucada a un contacte o saber els resultats esportius del cap de setmana sense haver de tocar el terminal. 

Segurament la clau de l'èxit de Siri sobre l'assistent de veu de Google estigui en què van ser capaços de dotar a aquest assistent d'una certa personalitat i, a més, ho feia tot partint del telèfon. 

En aquells temps, el cercador per excel·lència estava obstinat a llançar les famoses Google Glass: unes ulleres connectades que utilitzaven la realitat augmentada i el reconeixement de veu. 

Aquest dispositiu no va calar malgrat ser realment interessant, potser per no tenir una tecnologia suficientment depurada o, molt possiblement, perquè el mercat dels weareables estava (i encara està) lluny de resultar madur. 

Darrere de Siri van venir moltíssims altres assistents: Cortana en Windows (mòbils i escriptori), Alexa d'Amazon, Google Now, Bixby de Samsung...

Amb el creixement dels dispositius connectats i l'Internet de les Coses obrint-se camí en el mercat a través de multitud de gadgets i hardware, també ho van fer els assistents virtuals i, de la seva mà, el Voice Search. 

El trobem en weareables com els rellotges, tablets, Smart TVs, vehicles connectats... i, per descomptat, els altaveus intel·ligents, que són el paradigma del Voice Search a la llar, especialment per la seva capacitat d'interactuar amb altres dispositius o gestionar la domòtica. 

En aquest cas, i per segona vegada, Google tornà a perdre la seva posició de líder davant un competidor directe. No va ser Apple sinó Amazon qui va donar primer a la diana del nínxol dels altaveus intel·ligents, i ho va fer amb molta força. 

Amazon Echo veia la llum al novembre de 2014 i venia a quedar-se, sempre atent a les nostres necessitats: només cal dir-li a Alexa el que necessites i immediatament et posarà aquella cançó, una pel·lícula, et dirà el temps, la recepta dels ous Benedict o comprarà pa de motlle a Amazon.

Només als EUA, on va ser llançat originàriament, va passar en poc més de 2 anys d'una mica més d'un milió i mig als 31 milions de dispositius instal·lats.

Tot i que en el mercat han entrat competidors durs, com Google amb el seu sistema Home o el Home Pod d'Apple, la realitat a curt termini és que Amazon té una posició de força i està molt ben alineat amb els seus interessos pel que fa al Voice Commerce que, juntament amb el negoci publicitari, serà el més lucratiu d'aquesta nova realitat. 

Caldrà veure si el gegant de l'eCommerce és capaç de mantenir el ceptre. Hi ha previsions que diuen que ho tindrà difícil per la puixança de Google i l'atomització dels dispositius capaços de fer cerques per veu.

Hi ha moltes raons per les quals els usuaris li mostren tant d'amor a la cerca per veu. Algunes de les raons que fan que ens decantem per parlar als dispositius són: 

• Comoditat: teclejar és sempre més incòmode que parlar, per molt habituats que estiguem a fer-ho.

• Complexitat de les consultes: en estar menys limitats pel que fa a paraules clau i mantenir una estructura conversacional del discurs, podem fer cerques més complexes, amb molts matisos i utilitzant un llenguatge natural.

• Compatibilitat amb d'altres activitats: l'exemple més senzill és el d'anar conduint i activar el GPS introduint una adreça només a través de la paraula parlada. La interacció sense pantalla ens limita molt menys. 

Aquests 3 motius són els principals, però també cal tenir en compte que hi ha persones amb necessitats especials en l'àmbit de l'accessibilitat i d'altres per a les quals, simplement, és més divertit fer-ho així. En realitat, hi ha tants motius com persones.